viernes, 14 de junio de 2013

IMPACTE SOCIAL I ECONOMIC


 Impacte social 


 -L'impacte que ha tingut en la societat el sorgiment del rellotge ha sigut importantedesde la seua invenció perquè permeten mesurar i conéixer el temps exacte de sucesospasados o que estan per transcórrer, anteriorment l'home només es guiaven encuento al temps per la posició del sol o si era dia o nit, però amb lainvención del rellotge el saber l'hora o el temps exacte ens és molt fàcil.




  Impacte economic

-El rellotge per ser un dels objectes tecnològics mes accessibles al ser humà notiene un preu molt elevat ja que els podem trobar entre els $20.000 a30.000 depén la necessitat que es va a satisfer i la seua marca.

ANALISI FUNCIONAL DEL RELLOTGE

ANALISI FUNCIONAL DEL RELLOTGE
Un rellotge electrònic és un rellotge en què la base de temps és electrònica o electromecànica, igual que la divisió de freqüència. L'exactitud del rellotge depén de la base de temps, que pot consistir en un oscil·lador o en un adaptador que, a partir d'una referència, genera un senyal periòdic. El divisor de freqüència és un circuit digital format per una successió de comptadors fins a obtindre una freqüència d'1 Hz, que permet mostrar segons. Si es vol mostrar desenes, la divisió es deté a l'arribar als 10 Hz. Esta freqüència passa al mòdul de presentació, que pot ser de caràcter electrònic o mecànic, on altres divisors van separant els segons, minuts i hores per a presentar-les per mitjà d'algun tipus de pantalla.



Base de tiempos

external image 300px-RelojBL.png
El tipus de base de temps utilitzada és tan important que sol donar nom al tipus de rellotge. Les més habituals són:


  • Patró xarxa. No té oscil·lador i utilitza com a referència els 50 Hz (o 60 Hz) de la xarxa. És la més simple, però és prou exacta a mitjà termini, perquè les alteracions en la freqüència de xarxa solen compensar-se al llarg del dia. Té dos inconvenients importants:
    • Necessita un senyal "limpia", per a la qual cosa se sol filtrar abans d'aplicar-la als comptadors.
    • Necessita la xarxa, la qual cosa no permet la seua utilització portàtil i a més, frenta a un tall de llum, perd l'hora. Hi ha models que inclouen un oscil·lador i piles o bateries, de manera que l'oscil·lador i els comptadors continuen funcionant durant el tall, amb la qual cosa no es perd l'hora.
  • Emissora patró. La base de temps ve a ser algun tipus de PLL, enganxat amb alguna de les emissores horàries. Es posen en hora sols i canvien a l'horari d'hivern o estiu de forma autònoma. El seu inconvenient és que necessita el senyal horari, de manera que en zones "oscuras" no presenta majors avantatges.
  • Rellotge de diapasó. L'oscil·lador està controlat per un diapasó intercalat en el llaç de realimentació. Ja ha caigut en desús, però en el seu moment eren de gamma alta, i Bulova, per exemple, disposava de rellotges de diapasó de polsera.
  • Rellotge de quars. Substituïx el diapasó per un ressonador de quars, habitualment a 32768 Hz, per ser potència exacta de dos, la qual cosa simplifica el divisor de freqüència. Per la seua estabilitat i economia ha desplaçat a tots els altres tipus de rellotge en les aplicacions habituals.
  • Rellotge atòmic (Amoníac, cesi, etc) Es basa a incloure en el llaç de realimentació una cavitat amb molècules de la substància adequada, de manera que s'excite la ressonància d'algun dels seus àtoms.

L'antic rellotge mecànic es basa en un polsador que pot ser d'1 Hz o submúltiple. Generalment este polsador era una fuga mecànica en el qual l'energia emmagatzemada en un moll era alliberada de manera constant i lenta. El so de tic-tac del rellotge correspon a este sistema de fuga que és el responsable de generar la base de temps del rellotge i brinda moviment al busca dels segons; tant el minuter com l'horari són moguts per mitjà de trens d'engranatges que transformen la relació del busca dels segons en 1/60 per al minuter i d'este 1/60 per a l'horari (veure imatge) .

Un rellotge digital consta d'un oscil·lador, generalment de quars el quin per mitjà de multiplicadors de freqüència, a similitud dels trens d'engranatges, genera els senyals d'1 Hz, 1/60 Hz i 1/3600 Hz per al busca dels segons, minuter i horari respectivament. En este cas els distints polsos elèctrics passen a 3 comptadors en cascada que es corresponen en la pantalla als segons, minuts i hores respectivamente.Estos comptadors estan acoblats per a permetre la seqüència necessària de conteo i de senyalització entre un comptador i un altre, a saber 0 al 59 per als segons i els minuts i 0 a 24 o 1 a 12 per a les hores, segons el disseny particular o la configuració en models que permeten ambdós.

jueves, 13 de junio de 2013

ANÀLISI FORMAL I TÈCNIC.

El mecanisme del rellotge està format per motor, rodatge, fuga i òrgan regulador que són indispensables perquè un rellotge funcione. A més, hem de distingir dins del rellotge aquelles parts indicatives, com són les manetes i l'esfera. La cara visible del rellotge ens permet conéixer l'hora.

Motor: format pel moll real i el rochete, que ho conté, i servix per a proveir d'energia al rellotge 

El moll real: làmina d'acer o d'aliatge que, una vegada enrotllada i dins del rochete, està molt ajustada.

El rodatge del rellotge consta de 3 rodes:

    -La minutera.
    -La dels segons.
    -La de les hores.
    
L'òrgan regulador: format pel volant i l'espiral. 
El volant: consta de diversos braços i normalment porta distints caragols que permeten ajustar-ho.
 L'espiral: prim fil metàl·lic el grossor del qual és menor al d'un pèl.

Mides:

Grandària Llarga - 24 cm
Ample - Corretja: 1,5 cm - Rellotge: 4 cm
Grossària - 1,2 cm 1,5 cm4 cm 24 cm 
Forma: Circular i rectangular 
Funció: Mesurar el temps


viernes, 7 de junio de 2013

HISTÒRIA DEL RELLOTGE.


El rellotge va nàixer  de la necesitat de controlar el temps. Les antigues civilitzacions es guiaven pel dia i la nit o els cicles de la lluna. El primer rellotge creat per l'home va ser el solar que indicava els moments del dia per l'ombra del sol., estimant-se que els Xinesos ho van usar aproximadament 3000 anys abans de Crist, també va ser utilitzat pels Egipcis i Inques. Passant per mans dels romans.

martes, 28 de mayo de 2013

TIPUS DE RELLOTGES.


RELLOTGE DE SOL

   RELLOTGE DE BUTXACA 
 RELLOTGE DE SORRA
 RELLOTGE DE PARET

 RELLOTGE DE POLSERA